Ser pare o mare sol ser una experiència més intensa i transformadora del què solem imaginar. De cop, es desperta el nostre instint animal cuidant les nostres cries i ens acompanya un fort sentiment de protecció i amor. En altres moments ens enfrontem amb els nostres propis límits, paciència, entrega i responsabilitat. Fer-se mare o pare ens porta a un procés de canvi personal al deixar la condició de fills, rol en el que esperem ser atesos i cuidats, i neix en nosaltres el cuidador.
El primer repte és establir un vincle profund amb els fills. Posteriorment, apareixerà la necessitat d'ajudar-los a entendres com a éssers únics, a conquistar l'autonomia, descobrir el propi cos, apropiar-se dels propis talents, avançar en el seu aprenentatge i independència. I més tard a separar-se i deixar-los anar sense culpes.
La família és un sistema que comparteix regles, normes i creences. Inclou patrons de relació i funcionament que es transmeten a través de generacions familiars (actituds, tabús, expectatives familiars i càrregues amb les que creixem). A la vegada ha de fer front a les presions que comporta l'evolució, així com aquells fets imprevisibles que suposaran un repte per l'estructura.
Què ofereixo
-
TERÀPIA FAMILIAR. Procés terpèutic per aquelles situacions en les que hi ha una afectació del sistema familiar (dificultats en les relacions familiars)
-
ASSESSORAMENT en la CRIANÇA. Sessions puntuals per treballar aspectes concrets que en determinats moments preocupen.
-
Grup GESTANT. Grup d'acompanyament a la maternitat i paternitat. Treball per a una gestació conscient i espai per a la reflexió i intercanvi dels inicis del ser pare i/o mare.
-
Grup CREIXENT EN FAMÍLIA. Es tracta d'un espai per a: la reflexió sobre el nostre fer de pares i mares per (re)pensar l'educació, la formació on compartirem recursos que orientaran les nostres pràctiques educatives i l'intercanvi d'experiències pràctiques. *
-
XARRADES i TALLERS per pares i mares.*
* A sol·licitar per famílies, AMPA, AFA i escoles.
Perquè en família?
Un abordatge familiar és habitual quan el conflicte es dóna en la xarxa de relacions i nexes del sistema familiar. Cada un dels membres, al actuar i reaccionar davant els altres components del sistema familiar, contribueixen a alimentar i mantenir dinàmiques disfuncionals. El treball familiar-sistèmic intervé en l'organització de la família permetent transformar la seva estructura i a la vegada modificant les posicions dels seus membres.
La família en sí mateixa experimenta canvis, evoluciona i transita per un procés vital de creixement. En certes etapes es poden donar crisis, produint-se una ruptura entre les creences d'algun/s membre/s i les accions d'altres.
Com és la teràpia familiar?
El treball sistèmic intervé en el context on apareixen els conflictes. En primer lloc es tracta d'identificar quins són els guions i patrons (models de relació, formes de comunicar-nos i repertoris d'accions recurrents) que es repeteixen habitualment en la dinàmica familiar i que amb el temps s'han estructurat amb l'objectiu de mantenir una homeòstasi familiar. Descobrir les estratègies d'acció que alimenten el malestar en comptes d'alleujar-lo, permetrà substituir les accions disfuncionals per altres maneres més eficaces i saludables.
Ser pares avui...
Actualment vivim en una societat canviant on els referents col·lectius són inestables, amb múltiples possibilitats i la trajectòria de vida és menys previsible. En èpoques anteriors la societat proporcionava anclatges (religió, treball, ideologia...) a la vegada que existia una xarxa familiar on la criança era compartida.
Educar avui és un gran repte. La família, tingui la forma que tingui, és el primer agent educatiu. Mares i pares podem negociar, escollir, pensar-nos i repensar-nos més que abans i això ens porta a plantejar-nos nous interrogants entorn al com eduquem per SER. Educar és un aprenentatge reflexiu, crític i creatiu on nens i adults creixem junts.